Una segona família

‘D’aquí poc farà 3 anys que vaig entrar en aquesta colla. Me’n recordo el primer dia que vaig anar a l’assaig. Em va acompanyar una amiga però jo estava nerviosa igualment. Amb qui parlaré entre prova i prova? Els hi cauré bé? Faré alguna prova? Tot això passava pel meu cap de camí cap al pavellò del Nadal. Recordo les cares d’extranyesa al veure’m entrar. I al Miki venir directament cap a mi per presentar-se. Tot va ser molt més fàcil del que m’havia estat imaginant i és que, amb només un dia d’assaig, vaig saber que havia pres la decisió correcte.

A l’any d’entrar, em van proposar formar part de la Junta. La veritat, al principi no estava segura, però vaig pensar que si van comptar amb mi seria per alguna cosa, així que vaig acceptar. I si, és sacrifici, és temps dedicat, maldecaps quan les coses no surten, però també és alegria i satisfacció quan sí que surten! I quan passa això, ja la resta no importa, tot val la pena. 

Potser per que he viscut moments menys bons ara ho estic disfrutant al màxim. I és que crec que hem trobat el que ens faltava: les ganes. Les ganes de fer castells, les ganes de montar gresca i passar-ho bé, les ganes de que les coses surtin. I quan tens les ganes, arriba tota la resta: la confiança, la força, el bon ambient, l’estima que ens tenim. Sempre hi ha una abraçada que et reconforta, una broma que et fa riure, un tap que et colen quan feia 5 segons que te n’havies desfet d’ell, caigudes que recordarem sempre, cançons cantades a ple pulmó, hem fet del Bella Ciao el nostre himne… En definitiva, petites coses que fan que el sentiment sigui més gran.

Per acabar vull donar-vos les gràcies per ser la meva segona família, per haver-me acollit tan bé des del primer moment. Encara ens queden moltes coses per viure, bones i no tan bones, però si una cosa tinc clara és que les vull viure amb tots i totes vosaltres. Perquè sí, perquè us estimo molt i perquè junts som imparables! Ara i sempre… AMUNT MAGENTES!

Mailon