“Has de mirar un cos amb una ment que, en conjunt, està en una posició al castell i no en un gènere”

Publicat per castellersdesantfeliu el

La Mercè Martorell i la Marina Soler ho tenen clar: avui, 8 de març, és un dia de lluita i de celebració. L’evolució del món casteller en el feminisme queda palesa durant la seva conversa, que té lloc al bell centre de Sant Feliu. Parlen de la figura de la dona en els castells i de la seva experiència com a presidenta i cap de colla. La Mercè va estar al capdavant de la Junta del 2015 al 2018, i la Marina va conduir la Tècnica amb la Maria Tortras entre el 2018 i el 2020. Van ser la primera presidenta i co-cap de colla de Castellers de Sant Feliu.

“Una dona ha de demostrar més que un home, també, en els castells”. Què en dieu?

Mercè: segons com es miri. Per exemple, en la posició d’un castell, la dona sí que ha de demostrar que pot fer de baix, de lateral o de segon. Amb un home no hi ha tants dubtes.

Marina: per desgràcia, molts cops és així, sobretot, pels estereotips. Si vol estar al capdavant d’una empresa, una dona ha de mostrar més que hi pot estar. Hi ha la pregunta “ho aguantarà?”.

On està el límit entre els factors físics de cada gènere i la desigualtat?

Mercè: en el cos, cadascun té el seu límit independentment de ser home o dona.

Marina: has de mirar un cos amb una ment que, en conjunt, està en una posició i no en un gènere. La desigualtat sorgeix t’enfoques en el gènere.

Parlem de números. Segons dades de la Federació d’Entitats Tradicionals Santfeliuenques (2023), el 69 % dels membres de Castellers de Sant Feliu al llarg de la història han sigut dones, mentre que el 31 %, homes. Sant Feliu trenca la regla?

Mercè: l’està trencant ara. Quan vam començar [el 1996], per com estava la societat, la situació era la mateixa que a la resta de colles. A partir del 2014 es comença a notar un canvi. Les dones estem intentant que Sant Feliu trenqui la regla.

Marina: ara, hem fet un pas endavant. I a Castellers igual. Això sempre ha estat marcat amb els rols. Les dones sempre han cuidat més dels nens i els homes han fet les tasques de troncs i pinyes. Sembla que a poc a poc ha anat canviant.

El 48 % responsables de castellers han sigut dones, mentre que el 52 % homes. Amb totes aquestes dades, quin balanç feu del feminisme a Castellers de Sant Feliu?

Marina: ara comença a haver-hi, però encara hi ha pensament antic perquè és una colla amb moltes edats. Costa, però s’està fent el pas a una colla més feminista.

Ara bé, i en el conjunt de Catalunya amb dades de la CCCC, les dones continuen sent minoria en responsabilitats tècniques. I la majoria fan tasques de cures i administratives. Què està fallant perquè les tasques continuïn estant estereotipades?

Mercè: la mentalitat la tenim. Intentem que no sigui així, i ara a la dona -almenys- no li fa tanta por estar al davant d’una Tècnica o d’una colla com a presidenta o cap de colla. És una manera de pensar que estem canviant.

Marina: aquesta tasca ha anat millorant de generació en generació. En la meva Tècnica, vam viure com hi havia dones que muntaven pinya i tots fèiem de tot. Són coses de castells i no de gènere; qualsevol persona pot fer-les.

Mercè: a la Junta també. Érem un equip i ens repartíem la feina entre tots.

Vau exercir de presidenta i cap de colla el 2016-2018 i el 2018-2019 respectivament. La colla buscava la figura femenina al capdavant?

Mercè: el meu cas va ser d’imprevist. Jo n’era la vicepresidenta, i qui hi havia al capdavant va deixar-ho. En principi, eren sis mesos, però ens vam tornar a presentar perquè vam fer un equip, i vam sortir escollides.

Marina: no. Vam entrar dues noves caps de colla. Hi havia hagut gent que feia molts anys que estava als càrrecs i era el moment de muntar un equip. Vam voler canviar la base piramidal dels castells i la vam fer lineal amb tres equips: pinya, troncs i canalla. La clau era treballar en equip. Si algú fallava de pinyes o calia ajuda, ens repartíem. Vam canviar els estatuts per fer-ho possibles. Vam ser dues dones al capdavant. El meu mandat va coincidir amb el fet que, tècnicament, els castells van millorar.

Com valoreu la vostra estança?

Marina: vam funcionar molt bé i vaig gaudir-ho. Vam fer molts bons castells, i també vam tenir èpoques dolentes, però vam passar-ho bé. Em quedo, sobretot, amb l’equip. N’estic orgullosa. Sobre la proporció de gènere, érem cinc dones i set homes, aproximadament.

Mercè: com a Junta, també vam treballar molt bé. Teníem molta comunicació entre l’equip i la Tècnica. Nosaltres érem 6 dones i 4 homes. Sí que érem més dones que homes.

En termes feministes, quins eren els vostres objectius?

Marina: quan vaig entrar a la colla, sentia constantment parlar del castell de dones. Quan vaig estar de cap de colla, el vam intentar, però va passar com tots els castells. És a dir, faltaven efectius per fer castells amb una pinya que fos íntegrament de dones.

Mercè: per les circumstàncies del moment, no vam pensar cap objectiu feminista.

La colla es va fundar el 1996 i fins al 2017 no va haver-hi cap dona al capdavant. Què va passar? Són molts anys.

Mercè: simplement, les dones que hi havia no se sentien preparades per estar al càrrec de presidenta o cap de colla, o no els venia de gust. No hi havia cap motiu al darrere.

Marina: som un reflex de la societat, i cap dona s’ho havia plantejat, o potser sí i no ho va dir. Les dones, fins aleshores, agafaven més el càrrec de canalla.

Què li queda a la colla per fer, en termes feministes?

Marina: continuar avançant i no quedar-nos en el que hem fet sempre. Plantejar-nos si podem canviar les coses mirant el món que ens envolta. Per què ens diem Castellers de Sant Feliu i no Colla Castellera de Sant Feliu? Ens hem de preguntar què podem fer millor com a persones. Què podem fer per la societat?

Mercè: hem de créixer nosaltres, un mateix, i no només com a colla.

Estem a mig camí de la igualtat?

Mercè: s’ha avançat, però queda molta feina per fer.

Marina: ens hem de centrar en allò de què no som conscients. Hem arribat fins aquí amb una societat que no es plantejava per què els homes portaven pantaló i les dones vestit. No es qüestionava el contrari. Hi ha coses que hem de reflexionar i no ens hi adonem.

El 8M és un dia de lluita. Ho és també de celebració?

Mercè: tot dia de lluita hauria de ser també un dia de celebració.

Marina: hem de reivindicar coses bones, però també les dolentes. Quina millor manera de fer-ho que amb una festa?

Categories: Actualitat

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Share This