He pintat de magenta…
He pintat de magenta un trosset de cor, sense adonar-me’n, seguint una inèrcia maternal, com qui no vol la cosa…
He retrobat amics amb els quals he tornat a connectar en un projecte que res té a veure amb les històries passades. D’altres, coneguts i saludats de tota la vida, que ara m’ensenyen a posar mans, peus, coll… i ho fan amb molt de tacte, entenent que no és fàcil per a mi formar part d’aquesta pinya.
Compto amb la il·lusió de compartir aquest projecte engrescador. Potser fa uns anys hagués pogut aportar molt més, però ara, quan apareixen les limitacions i els dubtes, algú em diu “no passa res, tots som importants, cadascú de nosaltres suma i cada peça té el seu lloc”.
I vés per on que m’ho he cregut!!!
Però a més, se m’ha contagiat l’entusiasme del jovent, i els ho vull agrair perquè una part de mi s’ha retrobat amb les ganes de creure que tot és possible.
Gràcies fill, amics, coneguts i saludats, als seus fills i filles i als que no coneixia, gràcies a tots i totes per acollir-me.
Gràcies Colla!!
Anònim
0 comentaris