És contagiós
Ets a una plaça, una plaça del teu poble, el poble que t’estimes, acompanyat d’un munt de gent vestida igual que tu. Tots i totes portem uns pantalons blancs, una faixa negra i una camisa d’un color especial. Per que aquest color és especial per a mi? No ho sé, però aquest sentiment és contagiós.
Ets a una plaça, una plaça del teu poble, el poble que t’estimes, i algú al bell mig et crida. Et diu que tens un lloc a la pinya, i comences a passar entre els companys i companyes, que et van saludant i donant copets a l’espatlla entre somriures. Mires la gent que et rodeja i saps que ets al teu lloc, no només a la pinya, si no que saps que ets on has de ser. Com ho saps? Ni idea, però es contagiós.
Ets a una plaça, una plaça del teu poble, el poble que t’estimes, i a la pinya ja no hi cap ningú més. Alcem les mans i ens agafem, creant una sola llosa de formigó, els fonaments d’un castell del que formem part. Comença a pujar gent al damunt i tothom es posa seriós. És un moment important i hem d’anar per feina, així que empenys qui tens davant per ajudar-lo, tal i com fa la persona que tens darrere. En aquell moment saps que ho aconseguirem, tens la certesa sense saber perquè, doncs la certesa és contagiosa.
Ets a una plaça, una plaça del teu poble, el poble que t’estimes, i el castell ja s’està carregant. Sents unes veus, fora de la pinya, que encoratgen a tota aquella gent a seguir pujant, però als més petits no els cal coratge, perquè tenen la valentia d’un tità. No mires al cel, saps que no pots alçar el cap, però el moment arriba quan el públic, la gent del teu poble, trenca el silenci i esclata un gran aplaudiment i els pèls se’t posen de punta. Somrius i veus tota la pinya compartint el teu somriure, perquè aquesta felicitat és contagiosa.
Ets a una plaça, una plaça del teu poble, el poble que t’estimes, i el castell encara s’ha de descarregar. Estàs esgotat però has d’aguantar, i els somriures al teu voltant et donen força. Baixa un pis, després un altre, un altre… i castell descarregat. En aquest moment deixes anar tota l’eufòria continguda, saltes, crides, plores d’alegria i t’abraces a la primera camisa Magenta que trobes, i és que portes quatre dies a la colla, però que voleu que us digui, la passió castellera, ja m’ha contagiat.
Jan Bermúdez
0 comentaris