Recorda

Recorda

Ha arribat ja l’any 2020, oficialment, per la nostra colla. Tot i arribar 25 dies tard, pots dir que després del Sopar de Gala ja dones per acabada la temporada 2019 i dones la benvinguda a la temporada entrant. Ha passat ja aquest període de temps sense castells, sense assaigs ni sopars els Divendres, i ja trobes a faltar la faixa (qui ho diria!), la camisa Magenta, els pantalons blancs i et mires de reüll el teu mocador negre i blanc que penja del pom de la porta de l’armari. Però ja saps que ben aviat els trauràs la pols acumulada i tornaràs a lluir aquests colors i fer castells, enganxant-te altre vegada amb les ganes i la convicció que et fan tornar-hi cada Dimarts, cada Divendres, i sobretot, aquells Diumenges de matí on et trobes amb la teva família Magenta a la plaça d’algun poble veí.

En aquest moment t’atures i t’envaeixen els records. Atura’t. Recorda:

Recordes el primer castell que vas veure, d’una colla qualsevol, i vas quedar captivada per la força que et transmetien i l’emoció t’omplia tots els racons del cos. Ho vas veure i de seguida vas pensar que necessitaves formar-hi part. Et cridava. En aquell moment, que vas pensar? Atura’t i recorda.

Recordes el teu primer assaig, quan et senties ridícul amb la faixa posada i algú et cridava tota classe de consells que no entenies, però en un obrir i tancar d’ulls ja eres part d’alguna cosa molt més gran, i vas acabar l’assaig amb ganes de més. En aquell moment, que vas pensar? Atura’t i recorda.

Recordes també el teu primer castell a plaça, on tu, igual que tothom, hi tenia cabuda. No sabies ben bé que fer, però en tenies ganes. Aquell era el teu moment, agafant el braç d’un company, d’un amic. Donaves pit a la Magenta del teu davant o carregaves amb el pes del castell des del pis més baix. I recordes també l’eufòria de la descarregada. Ja eres Casteller. En aquell moment, que vas pensar? Atura’t i recorda.

I de ben segur que recordes la teva primer caiguda. Un petit error, que va esbotzar aquell moment tant especial. No sabies com reaccionar, així que vas mirar les cares que t’envoltaven, cercant alguna expressió a la que aferrar-te, però entre cares tristes i desanimades tu vas aferrar-te a un altre sentiment molt diferent; resiliència. La ferma convicció de que el proper castell serà millor, i saps que donaràs el millor de tu, tal i com farà la resta de gent que t’acompanya. En aquell moment, que vas pensar? Atura’t i recorda.

Quants records guarden dins seus els teus mocadors, la teva faixa, la teva camisa Magenta! Potser la teva camisa encara brilla amb el seu color original, o potser ja l’ha perdut, després de tants anys. Però de ben segur, us ho puc assegurar, que el color Magenta no s’ha apagat pas. Seguim endavant, seguim amb força, i seguim sent els Castellers de Sant Feliu, per nosaltres i per la resta del poble. S’ho mereixen. T’ho mereixes.

Família, amics, companys, ha començat una nova temporada. I el 2020 serà Magenta, serà nostre! Ens veiem aviat a assaig, a les places, per que així, al cap d’uns anys, puguis mirar la teva descolorida camisa i t’aturis.

I recordis.

Jan.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *