Sentiments d’un principiant

Hola colla,

Ja s’ha acabat aquesta temporada i volia compartir tot el que he sentit des de que vaig entrar fa gairebé mitja temporada (a mitjans / finals de maig).

De ben petit m’ha fascinat tot el món casteller però mai se m’havia passat pel cap apuntar-me, ni de petit ni ara, bàsicament per les meves condicions físiques i per “por de no encaixar”. Però al veure a les festes de primavera d’aquest any tota l’alegria que teníeu, vaig decidir deixar a part “els meus temors” i vaig decidir entrar en aquesta gran família.

El primer dia me’n recordo que no sabia ni què fer, però em vau agafar per banda i em vau ensenyar a pujar a sobre d’una persona. I pobre la persona que es va oferir a posar-se de “baix”, perquè justament baix no era i no sé com va sobreviure a que jo pugés. Després vaig entrar per primer cop a la xarxa i vaig veure des de dins tota la feina que hi ha, que és per al·lucinar. En sortir de l’assaig em vau convidar anar al Pande, com si no fos cap desconegut i mai imaginaria que m’integraria amb tanta rapidesa i facilitat.

Després d’uns pocs assajos va arribar el moment de realitzar la primera prova a la xarxa. Quan la tècnica em va dir de pujar vaig alegrar-me moltíssim, uns nervis infinits, i més encara quan ja estava a dalt, però des de baix i els que hi estaven al pis amb mi, em van  animar dient-me que ho podia fer mentre m’ensenyaven a com aconseguir-lo. No vaig sortir content del resultat de la prova, i després d’això no creia que pugés més, però no va ser així. Em vau dir de pujar de nou, justament aquell dia que no estava molt fi, tant física com mentalment, però vaig pujar i el resultat va ser força positiu, cosa que em va impactar per les condicions en les quals em sentia.

Poc després vau trobar una posició per a mi, la de baix. Després de provar aquella columna de 4d7 en la què vaig acabar amb un braç mig adormit, no em vaig veure capaç de fer-ho, però vosaltres vau confiar en mi i em vau posar de baix en un pilar per sota. I va significar molt per a mi, ja que aquest pilar es va fer a plaça en l’última actuació abans de vacances. El primer castell que feia, no m’ho podia creure.

Durant tot aquest temps, he de dir-vos que no sempre he tingut la mateixa motivació, ja que no realitzava moltes proves a la xarxa o no aguantava el pes estant a baix, i sobretot em desmotivava molt no rebre la camisa (que en aquell moment no sabia quan s’entregava), però això em va servir per a seguir endavant, per tenir una motivació, un objectiu a l’hora d’assajar.

I va arribar aquest moment. Cansat de l’assaig em crideu a mi i a dos companys més després de la xerrada de junta i tècnica. Idiota de mi, no sabia què era i mentre la presi llegia aquelles paraules, vaig veure els fruits d’un esforç en una activitat que feia uns anys no em sentia capaç de fer. I l’estrena va ser insuperable: fent de baix en un pilar en un lloc tan màgic com Montserrat.

Gràcies a tots i totes pel que m’heu ensenyat, per fer-me sentir integrat, per les experiències que he viscut amb vosaltres i, prometo, de cara a la nova temporada, donar-ho tot i més.

Atentament,

El pizzero, el barbudo, alias Alex Romeu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *