ABANS DE RES… UNA MICA D’HISTÒRIA
La música de castells són aquells tocs interpretats abans, durant i després d’una actuació castellera. Moltes de les músiques que encara avui s’interpreten al llarg d’una diada castellera van ser recollides per folkloristes en documents escrits a finals del segle XIX i principis del segle XX i, més endavant, en documents sonors.

Podem diferenciar diferents tocs dins d’una actuació castellera:
·El toc de castells: És el toc més reconegut i el més emblemàtic de la música de castells. S’interpreta durant el procés de construcció del castell o pilar i té com a finalitat informar a la colla en quin punt es troba el castell en cada moment. 
Consta de diferents parts:
-Inici: Comença a sonar quan els terços o el pis corresponent, puja al castell. En aquest punt la construcció passa a considerar-se intent.
-Pujada: La melodia que acompanya el procés de carregar el castell. Consta de compassos binaris i ternaris que es van repetint fins que l’enxaneta s’aproxima al cim. La seva duració és variable, ja que depèn del que es triga a carregar el castell.
-Aleta: Toc d’atenció que indica que l’enxaneta ha assolit el cim de la construcció.
-Baixada: Melodia que acompanya el procés de descarregar el castell, igual que la pujada.
-Sortida: Un cop el castell es considera descarregat, es toca una melodia a manera de final, de tancament. N’hi ha una versió llarga i una de curta en funció de la dificultat del castell. Cada colla té la seva manera de triar-ho però com a referència moltes colles emprèn la sortida llarga a partir de la torre de set. A continuació teniu el PDF amb la partitura: Toc-de-Castells- gralles 1 i 2
·El toc d’entrada a plaça: També es coneix com toc d’arribada, és una marxa que s’interpreta quan les colles entren a la plaça amb una construcció o sense. A Sant Feliu tenim el nostre propi Toc d’entrada composat per els Ministrils de Sant Feliu.
·Toc de castells amb pilar al balcó: Aquest s’interpreta quan s’entra a la plaça amb un pilar caminant, quan es porta un pilar de l’església a l’ajuntament o quan es fa un pilar davant el balcó de l’ajuntament amb voluntat que des d’aquest es reculli a l’enxaneta (i fins i tot a algun membre del tronc).
·Toc de vermut: Normalment es toca a l’acabar l’actuació. És un toc més modern que solen interpretar totes les gralles de l’actuació en conjunt i la gran majoria de vegades (per no dir sempre) just després es toca la Polca D’ours, un ball que s’ha fet molt popular i totes les colles d’una actuació solen ballar en conjunt. A continuació teniu els PDFs amb les dues partitures: Marxa del Vermut , Polca d’ours- gralles


INSTRUMENTS
Els instruments presents en una actuació castellera són la gralla i el timbal (en el nostre cas una caixa). Tot i que actualment les colles de gralles que acompanyen els castells solen ser força nombroses, en l’època d’or de la gralla aquestes colles estaven formades per tres gralles i un timbal.
Gralla
És un instrument de vent de llengüeta doble fet de fusta, tot i que també existeixen gralles fetes de resina. Hi ha de diferents tipus:
-La gralla seca: El tipus més primitiu que es pot reconèixer per les seves característiques: uns dos pams de llargada, set forats melòdics, sis a la part superior i un a l’inferior, sense claus i acabada amb forma de campana i amb unes anelles metàl·liques anomenades argolles.
-La gralla dolça o llarga: Com el seu nom indica té un so més dolç, amb un tub sonor més llarg. Mitjançant les claus s’augmenta la tessitura i es faciliten els cromatismes.
-La gralla baixa: Tipus de gralla de tub sonor més llarg que la gralla dolça o llarga, que s’utilitza per a executar la tercera veu en la formació clàssica de tres gralles i un timbal.
-La gralla subbaixa: Gralla amb el tub sonor més llarg i so més greu de tota la tipologia de l’instrument, d’una octava per sota del so d’una gralla dolça.

Si mirem una gralla seca, podem distingir les diferents parts:

 

Timbals i Caixes
La percussió tradicional que acompanya les gralles és el timbal. Els més antics eren de cos de fusta i d’una certa fondària. A finals del segle XIX, apareixen els timbals de llautó, de gruix més moderat i sistema de tensat amb palometes, a fi d’aconseguir un so més sec i equilibrat amb el so de les gralles.
Actualment hi ha colles tant amb timbals de fusta com de llautó, tot i que cada cop més els timbals de llautó són els que s’estan imposant. Nosaltres, en comptes d’utilitzar timbal, fem servir caixes.
Tots tres són instruments amb dues membranes (generalment de pell) i de diferents profunditats, el seu so es caracteritza per la bordonera, (espècie de cordes de gutarra que es fiquen a la membrana inferior i que sonen al tocar la membrana superior).

Aquesta és l’única i exclusiva percussió que acompanya a les gralles durant les actuacions castelleres. Tanmateix, en els darrers anys, algunes colles han ampliat de forma desmesurada les percussions dels grups de grallers amb altres instruments (bombos, esquellots, plats, maraques i altres) aliens a la formació tradicional.


QUI SOM?

Som una secció dels Castellers de Sant Feliu formada per una desena de músics.
Funcionem de forma assembleària, ja que d’aquesta manera tots treballem en equip compartint idees, propostes i responsabilitats. No sempre hi som tots, però ens anem alternant per no deixar mai sense música els nostres castells!


QUAN I ON ASSAGEM?

Assajem dos dies a la setmana:
Dimecres de 18:30h a 20:00h a la Sala Ibèria
Divendres de 20:00h a 23:00h al pavelló de l’Escola Nadal

Fem menció especial a resoldre dubtes sobretot a aquells pares i mares interessats en aquest aspecte; normalment entra en conflicte la capacitat pulmonar dels nens i nenes a l’hora de tocar l’instrument i la intenció dels pares i mares en que ho facin, ja que depèn d’una capacitat física. Podem tenir un nen de 12 anys amb molta capacitat i un nen de 14 que no pugui bufar. Per tant no hi ha una edat per començar a tocar la gralla (tot i que es recomana a partir dels 12 anys), però si un límit referent a la capacitat pulmonar de cadascú.