Els germans Ponce

Primer dia d’assaig, nervis i dubtes, però en un parpelleig ja et trobes fent rengles, sota una columna, col·locant els peus sobre les espatlles d’un desconegut pensant que el dislocaràs de dalt a baix o simplement col·laborant fent mans. Tot suma. Un parpelleig més i et veus dins la pinya. Que tothom set’ presenti, et preguntin i et cridin pel teu nom, et corregeixin i t’encoratgin sempre amb un somriure. Tot es torna fàcil. 

Sense adonar-te es van tatxant les diades al calendari. No vull portar més aquesta samarreta, vull la meva camisa. I arriba el dia, a plaça amb la teva camisa i ben batejada. Aquesta gent és única, al final els acabaré agafant estima i tot.

Continuen passant les setmanes i els mesos, participant amb orgull del dia a dia, reconeixent l’esforç després de cada prova, o acollint els nouvinguts/des que, com tu, decideixen formar part d’aquesta família, veient com creixem, i tenint cada vegada més clar que estem i seguirem més vius que mai.

La proximitat d’aquesta gran família atrapa, en les bones i en les dolentes, creixent pas a pas, superant els obstacles que se’ns van presentant i desitjant gaudir de les gestes que ens proposem assolir. De ben segur ho farem. 

Però, per sobre de tot i a diferència del que molts puguin pensar, que els èxits que resten per arribar no ens facin oblidar la nostra essència, i és que a la posteritat no recordarem lo alt que ens vam proposar arribar, sinó amb qui ho vam voler intentar, i sens dubte que això últim tots ho tenim clar. Jo amb els meus, nosaltres amb els nostres. Sense límits, tots a una i forjant la nostra història. 

A M U N T    M A G E N T E S !

Gerard i Judit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *